La vila d’Alcover

Origens de la vila d’Alcover

Plaça nova

Alcover és una vila i municipi de Catalunya a la banda occidental de la comarca de l’Alt Camp, als peus de les Muntanyes de Prades. És creuat pel riu Glorieta, afluent del riu Francolí, que travessa també part del terme. Alcover és a 243 metres sobre el nivell del mar. Des del seu majestuós campanar de l’Església de Nostra Senyora de l’Assumpció o Església Nova, s’hi pot veure tota la plana del Camp de Tarragona, inclosa la Mar Mediterrània.

S’han trobat vestigis de construccions de l’època de l’Imperi Romà. Els musulmans varen fortificar l’enclavament però només resten runes de torres de guaita que hi varen construir. El 1127 Ramon Berenguer III i Oleguer de Barcelona prengueren la ciutat als almohades, s’inicià la repoblació per butlla papal signada per Anastasi IV el 25 de març de 1154, i el 1166 va tenir carta de poblament atorgada per Alfons el Cast.

Museu d’Alcover

Va pertànyer a la vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va formar part del corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.

Es varen construir muralles entre 1316 i 1360. Aquestes muralles medievals varen ser enderrocades l’any 1464 durant la Guerra civil catalana del segle xv entre la Generalitat i el monarca Joan II d’Aragó que retenia el seu fill, el príncep de Viana, que la Generalitat patrocinava. Actualment, el Carrer de la Bretxa d’aquesta població és situat en el lloc on el 21 d’agost d’aquell any els canons varen iniciar-ne l’enderrocament.

L’any 1809, durant la Guerra del Francès al terme d’Alcover hi esdevingué la famosa Batalla del Pont de Goi.
L’any 1863 s’inaugura l’estació de ferrocarril de la línia Tarragona-Lleida de la companyia MZA que va impulsar les millores per la població.
L’any 1903 la propera central hidroelèctrica del Glorieta començà a subministrar electricitat al poble.

Econòmia
El 1965 la renda anual mitjana per capita era de 25,285 pessetes (151,97 euros). El 1983 el terme municipal d’Alcover comptava amb unes 143 explotacions gràries d’entre 0 i 5 hectàrees i unes 98 d’entre 5 i 50 hectàrees.

A hores d’ara, però, les coses a la vila han canviat, com la renda familiar disponible bruta, que al 2015 era de 16.200 euros/habitant. L’any 2009, la superfície agrícola utilitzada (SAU), entre terres llaurades (99%) i les pastures permanents (1%), sumen un total de 1.338 hectàrees.

Restes de l´Església vella

Activitats econòmiques
Els conreus, sobretot els d’avellanes, arbres fruiters, oliveres, producció d’Oli extra verge d’oliva, i garrofers, són el recurs econòmic més important del terme. La indústria també té una tradició important, principalment hi destaca l’agroalimentària.

La ramaderia bovina i porcina i l’avicultura complementen el sector primari d’aquest municipi d’Alcover.

Monuments
A Alcover hi ha diversos monuments declarats béns culturals d’interès nacional: Les muralles i vila medievals de les que es conserva part de les muralles (fragments i portals) medievals així com carrers, torres i cases d’aquesta època; el mas Mont-ravà fortificat amb torres de defensa; l’Església Vella o de la Puríssima Sang, romànica del segle xii; el convent de Santa Anna.

D’altres punts destacats són el pont medieval sobre el riu de Glorieta; la Casa de la Vila, amb façana renaixentista; així com diverses cases renaixentistes; la plaça porticada; el Museu municipal d’Alcover; el Convent de Santa Anna d’Alcover; l’Ermita del Remei i l’Ermita de les Virtuts, amb dues d’estil barroc; la Casa Domingo, edifici modernista (1919) obra de Cèsar Martinell; el barri jueu; l’Església Nova i els Molins de Tarrés. Hi ha altres edificis com el Mas de Bessó.

Església nova

Les Barraques de pedra seca d’Alcover són un conjunt de construccions de pedra repartides pel terme municipal d’Alcover (Alt Camp) incloses en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fills il·lustres de la vila
Alcover ha tingut diversos fills il·lustres al llarg dels anys, els últims són aquests. D’altres possibles anteriors no se’n té documentació.

Façana de l´Església nova

Ramon Barberà i Boada (Bisbe Barberà), eclesiàstic, bisbe (1847 – 1924)
Cosme Vidal i Rosich (Josep Aladern), escriptor (1869 – 1918)
Maria Domènec de Cañellas, poetessa, escriptora i sociòloga (1876 – 1952)
Plàcid Vidal i Rosich, novel·lista, poeta i biògraf (1881 – 1938)
Antoni Isern i Arnau, poeta (1883 – 1906)
Francesc Gelambí, músic i compositor (s. XIX)
Anton Català i Gomis, pintor (1911 – 1970)
Enllaços externs
Pàgina web oficial de l’Ajuntament d’Alcover
Informació de l’Institut d’Estadística de Catalunya

Himne d’Alcover
Breu història de l’Himne d’Alcover
Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs, 2016, Núm. 123, p. 8-12,
Himne d’Alcover Mp3
Associació EMMA Cultura

Un llibre molt interessant, sobre Alcover en format Pdf., és el titulat “GUIA D’ALCOVER” per Andreu Barberà i Camafort, Joan Cavalle i Busquets, editat per l’Excma. Diputació de Tarragona l’any 1982.
Cliqueu en el següent enllaç per a baixar-lo o llegir-lo.
https://www.dipta.cat/RBIV/sites/bvirtual/files/media/GUIA%20D%27ALCOVER.pdf

Vista de la plaça nova