Parròquia de l’Assumpció

Església de l’Assumpció

Església Nova o de l’Assumpció

Edifici de tipus religiós, del període del segle XVI-XVII, d’estil renaixement són autos els arquitectes: Joan Munter, Oliveri Auqui, Pere Blai, i Cristòfol de Bruel, està situada a la plaça de l’església Nova, és un edifici d’especial interès de bé nacional (BCIN).

Construïda extramurs entre 1578 i 1630, any que va ser beneïda. Tres anys després es va traslladar el Santíssim des de l’església vella a la nova, on encara es conserva. L’any 1795 va caure la part superior del campanar, i el nou, iniciat just després, va restar inacabat. El projecte -la traça- va ser encomanada al mestre de cases Joan Munter. A la seva mort, l’any 1603, va ser substituït per Oliveri Auqui, que continuà l’obra fins al 1662, quan va assumir la direcció Cristòfor de Bruel. El prestigiós mestre renaixentista Pere Blai també hi va intervenir, puntualment.

Església de l’Assumpció

L’edifici es pot considerar d’estil renaixentista, especialment la façana, tot i que l’interior respon encara a l’esperit del gòtic tardà. Es pot relacionar amb la denominada Escola del Camp de Tarragona, que combina fórmules del renaixement italià amb solucions arquitectòniques tradicionals. És d’una sola nau, coberta amb volta de creuer, capelles laterals entre els contraforts, absis poligonal i cor als peus. La portalada és d’una gran majestuositat, amb vuit fornícules flanquejades per columnes amb capitells compostos i un frontó triangular al capdamunt.

Guarda el retaule major barroc (segle XVII) obra de Francesc Grau, Domènec Rovira II i Salvador Perearnau; a la capella neoclàssica del Santíssim Sagrament (fi del segle XVIII i principis del XIX) unes pintures murals d’època moderna (posterior al 1939) de l’artista local Antoni Català.

Campanar neoclàssic, inacabat, aixecat entre el 1795 al 1803 després de caure el 1795 l’anterior renaixentista. Té planta gairebé quadrada (8’37 x 8’40 m) amb un segon cos vuitavat de maó vist. La cel·la queda oberta amb vuit finestres d’arc de mig punt sense cobrir; hi penja alguna campana. Sembla que no es van entendre el rector i l’alcalde sobre el projecte d’acabat i des d’aleshores ha quedat incomplet; tanmateix, recentment ha quedat cobert per una senzilla teulada. Per l’interior hi puja una escala de cargol de pedra arrapada al mur veí de l’església pel cantó de llevant.

Situació: mig encabit damunt l’ala esquerra del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a migdia.

Alçada: 39’71 metres.

Vista general de l’interior del temple