Parròquia de l’Assumpció

Església de l’Assumpció

Església Nova o de l’Assumpció

Edifici de tipus religiós, del període del segle XVI-XVII, d’estil renaixement són autos Joan Muntaner, Oliveri Auqui, i de Cristòfol de Bruel, està situada a la plaça de l’església Nova, és un edifici d’especial interès de bé nacional (BCIN).

Construïda extramurs entre 1578 i 1630, any que va ser beneïda. Tres anys després es va traslladar el Santíssim des de l’església vella a la nova, on encara es conserva. L’any 1795 va caure la part superior del campanar, i el nou, iniciat just després, va restar inacabat. El projecte -la traça- va ser encomanada al mestre de cases Joan Munter. A la seva mort, l’any 1603, va ser substituït per Oliveri Auqui, que continuà l’obra fins al 1662, quan va assumir la direcció Cristòfor de Bruel. El prestigiós mestre renaixentista Pere Blai també hi va intervenir, puntualment.

Església de l’Assumpció

L’edifici es pot considerar d’estil renaixentista, especialment la façana, tot i que l’interior respon encara a l’esperit del gòtic tardà. Es pot relacionar amb la denominada Escola del Camp de Tarragona, que combina fórmules del renaixement italià amb solucions arquitectòniques tradicionals. És d’una sola nau, coberta amb volta de creuer, capelles laterals entre els contraforts, absis poligonal i cor als peus. La portalada és d’una gran majestuositat, amb vuit fornícules flanquejades per columnes amb capitells compostos i un frontó triangular al capdamunt.