{"id":214,"date":"2022-05-22T20:01:35","date_gmt":"2022-05-22T18:01:35","guid":{"rendered":"http:\/\/assumpcio.alcover.arqtgn.cat\/?page_id=214"},"modified":"2022-10-02T11:36:33","modified_gmt":"2022-10-02T09:36:33","slug":"parroquia-de-mont-ral","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/assumpcio.alcover.arqtgn.cat\/?page_id=214","title":{"rendered":"Parr\u00f2quia de St. Pere ad Vincula de Mont-ral"},"content":{"rendered":"
Sant Pere de Mont-ral<\/strong><\/h5>\n
\"\"<\/a>

Esgl\u00e9sia de Sant Pere de Mont-ral<\/strong><\/p><\/div>\n

Sant Pere de Mont-ral \u00e9s l’esgl\u00e9sia parroquial de Mont-ral, pertany a la comarca (Alt Camp). L’edifici d’origen rom\u00e0nic est\u00e0 protegit com a b\u00e9 cultural d’inter\u00e8s local.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Esgl\u00e9sia de Sant Pere de Mont-ral<\/strong><\/p><\/div>\n

L’esgl\u00e9sia parroquial de Mont-Ral est\u00e0 situada a la part m\u00e9s elevada del nucli. El conjunt actual presenta elements constructius pertanyents a diverses \u00e8poques. S’inici\u00e0 el segle XII. \u00c9s d’una sola nau amb volta de can\u00f3, absis semicircular i diverses capelles posterior, una de les quals amb volta de creueria g\u00f2tica. La coberta \u00e9s de teula a dos vessants. La porta d’acc\u00e9s, situada a la fa\u00e7ana sud, \u00e9s d’arc de mig punt adovellat, amb tres arquivoltes en degradaci\u00f3. A la fa\u00e7ana nord, al costat de l’absis, s’eleva un campanar de dos cossos, el primer quadrat i el segon vuitavat, amb obertures d’arc de mig punt. T\u00e9 coberta piramidal. Dos grans contraforts consoliden, a la fa\u00e7ana sud, l’estructura de l’edifici. L’obra \u00e9s feta de carreus ben escairats.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Esgl\u00e9sia de Sant Pere de Mont-ral<\/strong><\/p><\/div>\n

L’origen d’aquesta construcci\u00f3 es pot situar en el segle XII (1194), per\u00edode del qual es conserven l’absis, la portalada i la base del campanar. Al llarg del temps s’hi han efectuat diverses obres d’ampliaci\u00f3 i reforma. La m\u00e9s important es va realitzar durant el segle XVIII, per\u00edode en qu\u00e8 es reconstru\u00ed la part superior del campanar.<\/p>\n

L\u2019esgl\u00e9sia parroquial sota l’advocaci\u00f3 de Sant Andreu de Farena est\u00e0 actualment, agrupada a la parr\u00f2quia de l’Assumpci\u00f3 d’Alcover, i adscrita a l’arxiprestat de l’Alt Camp i pertany a l’Arquebisbat de Tarragona.<\/p>\n

\n
\"\"<\/a>

Sant Pere Ad-vincula. Mont-ral<\/strong><\/p><\/div>\n

Mont-ral – Municipi de l\u2019Alt Camp.<\/strong><\/h5>\n
Situaci\u00f3 i presentaci\u00f3<\/strong><\/h6>\n
\"\"<\/a>

Mirador sobre el riu de la Glorieta<\/strong><\/p><\/div>\n

Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i \u00e9s, doncs, a ponent de la comarca de l\u2019Alt Camp. Termeneja al N amb l\u2019antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc (Conca de Barber\u00e0). El l\u00edmit segueix primer la llera del Riu Brugent i s\u2019enfila despr\u00e9s fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbod\u00ed i Montblanc, i hi coincideixen tamb\u00e9 tres comarques: l\u2019Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barber\u00e0. A l\u2019W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix Camp, i la parti\u00f3 travessa la vall de cap\u00e7alera del Riu Brugent i les planes altes dels Motllats. Al S limita amb l\u2019antic terme de la Mussara, incorporat a Vilaplana (Baix Camp), i amb el terme d\u2019Alcover, seguint les crestes de la cinglera que encimbella la banda meridional de les Muntanyes de Prades. Travessa la vall del riu de la Glorieta i continuant vers l\u2019altipl\u00e0 de la Lloera davalla fins al terme de la Riba i retroba el Brugent al toll dels Quatre Termes. La poblaci\u00f3 no forma un sol nucli agrupat: cal distingir quatre nuclis urbans, Mont-ral, Farena, l\u2019Aix\u00e0viga i el Bosquet, i dues zones de masies disperses, Cabrera i la Cadeneta. Hi ha, a m\u00e9s, diferents masos a\u00efllats.<\/p>\n

Les terres de Mont-ral passaren als dominis del comte de Barcelona a la segona meitat del segle XII, quan es produ\u00ed la conquesta del castell de Siurana, i s\u2019incorporaren al comtat de Prades en el moment de la seva constituci\u00f3. A l\u2019inici del segle XIV formaven part de la vegueria de Tortosa i al principi del segle XVIII, abans del decret de Nova Planta, a la vegueria de Montblanc.<\/p>\n

El territori de Mont-ral, enlairat i divers, \u00e9s format per dues zones ben diferenciades: la vall del riu de la Glorieta i la vall del Riu Brugent. Ambd\u00f3s rius drenen el terme i llurs cursos s\u00f3n paral\u00b7lels. S\u00f3n afluents del Francol\u00ed per la dreta el Riu Brugent, dins el terme de la Riba, aigua avall de l\u2019estret, i el de la Glorieta, enmig de la plana del Camp. Les aig\u00fces del terme s\u2019escolen, doncs, vers l\u2019Alt Camp. Malgrat la seva proximitat a la mar, el clima \u00e9s extremat a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019altitud del terme, que assoleix els 843 m a la Lloera, els 1.020 m a l\u2019altipl\u00e0 dels Motllats i els 1.120 a la mola dels Quatre Termes. Al comen\u00e7ament de novembre la neu, molts anys, ja apareix als cims de les muntanyes. La cota m\u00e9s baixa del terme, de 375 m, \u00e9s al l\u00edmit inferior de la vall del riu de la Glorieta. El terme \u00e9s travessat per dues carreteres locals que el comuniquen amb Alcover.<\/p>\n

La poblaci\u00f3<\/strong><\/h6>\n

La poblaci\u00f3 del terme de Mont-ral era de 45 cases o focs el 1553, 7 de les quals corresponien a Farena i 4 al nucli de Cabrera. Al principi del segle XVIII, el 1719, el nombre de cases havia pujat a 250, i n\u2019hi havia 13 a Farena. Hi havia 60 h a Farena i 190 a la resta del terme. El segle XVIII marca una etapa de forta expansi\u00f3 demogr\u00e0fica. Aix\u00ed, el terme assol\u00ed els 523 h l\u2019any 1787, dels quals 92 ho eren de Farena. Aquesta embranzida cristal\u00b7litz\u00e0 al segle seg\u00fcent, i el 1860 el terme assol\u00ed els 1.043 h.<\/p>\n

Durant gaireb\u00e9 tot el segle XX es produ\u00ed a Mont-ral una veritable desfeta demogr\u00e0fica. Al principi del segle XX hi havia 766 h, que davallaren fins a 382 el 1930. El 1950 el terme tenia un total de 292 h, distribu\u00efts de la manera seg\u00fcent: 106 a Farena, que malgrat haver esdevingut el nucli m\u00e9s poblat del terme havia perdut 39 h respecte als que hi havia l\u2019any 1918; 78 a la Cadeneta; 35 al Bosquet; 15 a l\u2019Aix\u00e0viga i 58 distribu\u00efts entre el nucli de Mont-ral i els masos del terme. El 1960 n\u2019hi havia 85 a Farena, 27 al Bosquet, 14 a l\u2019Aix\u00e0viga i una trentena al nucli de Mont-ral. La resta, fins al total de 210, eren als masos. Des del 1970 fins al 1991 el nombre d\u2019habitants censats pat\u00ed certa oscil\u00b7laci\u00f3: 113 h el 1970, 51 el 1981 i 116 el 1991 (augment degut a l\u2019establiment al municipi d\u2019una comunitat d\u2019ideologia orientalista). Amb el canvi de segle la poblaci\u00f3 va cr\u00e9ixer lleugerament (154 h el 2001 i 180 el 2005).<\/p>\n

L\u2019economia<\/strong><\/h6>\n

L\u2019agricultura, desenvolupada intensament als segles XVIII i XIX, ha estat i \u00e9s la principal activitat econ\u00f2mica del municipi. L\u2019agricultura aprofit\u00e0 aquelles terres que reunien condicions, limitades, d\u2019una banda, als dip\u00f2sits quaternaris del fons de la vall del Riu Brugent, prop de Farena, i els de la terrassa superior del mateix riu on hi ha els masos de Cabrera i la Cadeneta i, de l\u2019altra, a la part solana del terme, a la vall suspesa per on s\u2019escola el riu de la Glorieta, conreada pels habitants del Bosquet i de l\u2019Aix\u00e0viga. La major part de les terres conreades del terme han estat tradicionalment pel damunt dels 600 m. Al comen\u00e7ament del segle XX, m\u00e9s de la meitat de les terres conreades eren destinades a la producci\u00f3 de cereals. Els seguien la vinya, l\u2019ametller, l\u2019olivera i l\u2019avellaner. El 1963 la vinya, a causa principalment de la fil\u00b7loxera, era en davallada i es mantenien les oliveres, mentre que l\u2019ametller i l\u2019avellaner augmentaven. El 1982 la vinya havia esdevingut un element simb\u00f2lic i l\u2019arbre fruiter (principalment els avellaners i els ametllers) ocupava la major part del terreny. El 1999 es conreaven 174 ha, en les quals destaca la pres\u00e8ncia de l\u2019avellaner i els cereals. Tamb\u00e9 es cultiven ametllers i oliveres. Quant a la ramaderia, activitat amb for\u00e7a tradici\u00f3, el 1999 nom\u00e9s restava l\u2019avicultura com a activitat significativa.<\/p>\n

La mineria fou objecte d\u2019algunes explotacions anys enrere, sobretot a la banda de Farena; es feren treballs per a l\u2019extracci\u00f3 d\u2019argent, coure i barita, amb resultats molt escassos. L\u2019\u00fanica activitat al final dels anys noranta \u00e9s la de les pedreres, on s\u2019arrenca la pedra calc\u00e0ria coneguda amb el nom de pedra d\u2019Alcover.<\/p>\n

El poble de Mont-ral<\/strong><\/h6>\n
\"\"<\/a>

Aspecte del nucli antic de Mont-ral<\/strong><\/p><\/div>\n

El poble de Mont-ral (81 h el 2005), que d\u00f3na nom al terme, \u00e9s a la banda de llevant d\u2019un tur\u00f3 situat al mig del terme, al cim del carener que parteix les aig\u00fces dels vessants del Riu Brugent i del riu de la Glorieta. L\u2019esgl\u00e9sia parroquial de Sant Pere\u00a0ad Vincula<\/em>, patr\u00f3 del poble, \u00e9s al cim d\u2019un tur\u00f3 de 888 m d\u2019altitud. La primitiva construcci\u00f3 \u00e9s d\u2019estil rom\u00e0nic i conserva en bon estat l\u2019absis i la portalada lateral d\u2019acc\u00e9s al temple. Fou reformada al segle XVIII, \u00e8poca de la qual data la construcci\u00f3 del campanar actual, que ha sofert sovint les batzegades dels llamps. Una balconada, disposada al davant de la porta, permet de contemplar tota la plana del Camp. Darrere l\u2019absis hi ha el cementiri, arrebossat als murs de l\u2019antiga casa parroquial. Les cases, algunes malmeses i d\u2019altres arranjades com a segona resid\u00e8ncia, s\u2019esglaonen al vessant sol\u00e0 del tur\u00f3, al llarg del carrer Major. A l\u2019extrem superior d\u2019aquest hi ha el refugi Must\u00e9-Recasens. El poble celebra la seva festa major el tercer diumenge d\u2019agost.<\/p>\n

Altres indrets del terme<\/strong><\/h6>\n
Farena<\/strong><\/h6>\n
\"\"<\/a>

Aspecte del nucli antic de Farena<\/strong><\/p><\/div>\n

Farena \u00e9s l\u2019agregat m\u00e9s important del municipi de Mont-ral. El 2005 tenia 46 h. Disposa les seves cases en el declivi m\u00e9s assolellat d\u2019un promontori que cau abrupte damunt el Riu Brugent, presidint un ric i c\u00e0lid eixample de la vall. Al capdamunt de la vila es dre\u00e7a una esglesiola d\u2019origen rom\u00e0nic, probablement del segle XII, dedicada a sant Andreu, patr\u00f3 del lloc. L\u2019altar major \u00e9s decorat amb les pintures, realitzades l\u2019any 1946, del pintor d\u2019Alcover Anton Catal\u00e0 i Gomis. Sufrag\u00e0nia de la parr\u00f2quia de Mont-ral, l\u2019esgl\u00e9sia de Farena ha estat al llarg dels segles servida pel rector d\u2019aquell lloc, i utilitzada no solament pels ve\u00efns de Farena sin\u00f3 tamb\u00e9 pels del terme de Rojals, especialment els del Pinetell. La cinquantena d\u2019edificis del poble d\u00f3na testimoni de la seva import\u00e0ncia, superior demogr\u00e0ficament, moltes vegades, a la del cap de municipi. Per Farena i Rojals s\u2019inici\u00e0 l\u2019ascens de les forces catalanes, comandades per Pon\u00e7 i Ramon de Cervera, que el 1151 emprengueren la conquesta de Siurana. Farena ha vist desapar\u00e8ixer el seu castell i ha adquirit una fisonomia agr\u00edcola, per\u00f2 la disposici\u00f3 de les cases en forma de mitja rodona, seguint el tra\u00e7at de l\u2019antiga muralla que l\u2019encerclava, fa que conservi la disposici\u00f3 primitiva de vila closa. Del castell de Farena queden les restes d\u2019alguns murs, als estables de Can Vilalta, i el top\u00f2nim del Castellot, aplicat a la roca abrupta que hi ha al cim del tur\u00f3. L\u201911 de setembre celebra la festa major.<\/p>\n

Vora la Punta Coroneta, no lluny d\u2019aquest nucli urb\u00e0, sembla que hi ha restes d\u2019una fortificaci\u00f3 atribu\u00efda als temps que precediren la conquesta del territori de Siurana.<\/p>\n

El Bosquet i l\u2019Aix\u00e0viga<\/strong><\/h6>\n
\"\"<\/a>

El Bosquet i l\u2019Aix\u00e0viga<\/strong><\/p><\/div>\n

Sobre un repeu, al final de la paret dels Motllats, a la vora de la carretera que uneix Mont-ral amb Prades, hi ha el nucli del Bosquet, que tenia 24 h el 2005. El formen una dotzena de cases ben agrupades, situades a 800 m d\u2019altitud.<\/p>\n

A red\u00f3s de la serra del Pou, al punt de conflu\u00e8ncia del riu Sec i del riu de la Font Fresca, ambd\u00f3s originaris del de la Glorieta, hi ha el nucli de l\u2019Aix\u00e0viga on hi vivien 14 h el 2005. \u00c9s format tamb\u00e9 per una dotzena de cases arrenglerades al llarg d\u2019un sol carrer, a l\u2019extrem del qual hi ha una font. Una casa de tipus senyorial de l\u2019\u00e8poca medieval, situada al mig d\u2019aquest carrer i en la qual anys enrere hi havia hagut una esglesiola, d\u00f3na testimoni de l\u2019origen d\u2019aquest petit vilar. La veu popular creu que va ser resid\u00e8ncia dels comtes de Prades.<\/p>\n

Cabrera i la Cadeneta<\/strong><\/h6>\n

Les cases del ve\u00efnat de Cabrera (3 h el 2005), situat a la dreta de la vall del Riu Brugent, prop de la parti\u00f3 amb el terme de la Riba, tamb\u00e9 presenten una distribuci\u00f3 disseminada. Aquest agregat s\u2019est\u00e9n fins al cingle que domina el riu, on hi ha el Mas de la Plana.<\/p>\n

A la conca del Riu Brugent, a la vora de la carretera que comunica Mont-ral amb Capafonts, hi ha l\u2019agregat de la Cadeneta (12 h el 2005). \u00c9s format per una muni\u00f3 de masos disseminats que s\u2019estenen fins al Tossalet. Ambd\u00f3s agrupaments, Cabrera i la Cadeneta, tenen cadascun una vintena de masos, la majoria dels quals s\u00f3n abandonats.
\n\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sant Pere de Mont-ral Sant Pere de Mont-ral \u00e9s l’esgl\u00e9sia parroquial de Mont-ral, pertany a la comarca (Alt Camp). L’edifici d’origen rom\u00e0nic est\u00e0 protegit com a b\u00e9 cultural d’inter\u00e8s local. Continue Reading →<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":39,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-214","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/assumpcio.alcover.arqtgn.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/214","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/assumpcio.alcover.arqtgn.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/assumpcio.alcover.arqtgn.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/assumpcio.alcover.arqtgn.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/39"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/assumpcio.alcover.arqtgn.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=214"}],"version-history":[{"count":32,"href":"https:\/\/assumpcio.alcover.arqtgn.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/214\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3274,"href":"https:\/\/assumpcio.alcover.arqtgn.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/214\/revisions\/3274"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/assumpcio.alcover.arqtgn.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=214"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}