{"id":2748,"date":"2022-08-22T12:34:20","date_gmt":"2022-08-22T10:34:20","guid":{"rendered":"http:\/\/assumpcio.alcover.arqtgn.cat\/?page_id=2748"},"modified":"2022-12-23T21:22:47","modified_gmt":"2022-12-23T19:22:47","slug":"la-vila-dalcover","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/assumpcio.alcover.arqtgn.cat\/?page_id=2748","title":{"rendered":"La vila d\u2019Alcover"},"content":{"rendered":"
Origens de la vila d\u2019Alcover<\/strong><\/h6>\n
\"\"<\/a>

Pla\u00e7a nova<\/strong><\/p><\/div>\n

Alcover \u00e9s una vila i municipi de Catalunya a la banda occidental de la<\/span>\u00a0comarca<\/span>\u00a0de l’<\/span>Alt Camp<\/a>, als peus de les<\/span>\u00a0Muntanyes de Prades<\/a>. \u00c9s creuat pel<\/span>\u00a0riu Glorieta<\/a>, afluent del riu<\/span>\u00a0Francol\u00ed<\/a>, que travessa tamb\u00e9 part del terme. Alcover \u00e9s a 243\u00a0metres sobre el nivell del mar. Des del seu majestu\u00f3s campanar de<\/span> l’Esgl\u00e9sia de Nostra Senyora de l’Assumpci\u00f3<\/a>\u00a0o Esgl\u00e9sia Nova, s’hi pot veure tota la plana del<\/span>\u00a0Camp de Tarragona<\/a>, inclosa la<\/span>\u00a0Mar Mediterr\u00e0nia<\/a>.<\/p>\n

S’han trobat vestigis de construccions de l’\u00e8poca de l’Imperi Rom\u00e0. Els musulmans varen fortificar l’enclavament per\u00f2 nom\u00e9s resten runes de torres de guaita que hi varen construir. El\u00a01127<\/span>\u00a0Ramon Berenguer III<\/a>\u00a0i\u00a0Oleguer de Barcelona<\/a>\u00a0prengueren la ciutat als<\/span>\u00a0almohades<\/a>, s’inici\u00e0 la repoblaci\u00f3 per butlla papal signada per<\/span>\u00a0Anastasi IV<\/a>\u00a0el\u00a025 de mar\u00e7\u00a0de\u00a01154,\u00a0i el 1166 va tenir carta de poblament atorgada per<\/span>\u00a0Alfons el Cast<\/a>.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Museu d’Alcover<\/strong><\/p><\/div>\n

Va pert\u00e0nyer a la<\/span>\u00a0vegueria de Tarragona<\/a>\u00a0fins al\u00a01716. Despr\u00e9s va formar part del<\/span>\u00a0corregiment de Tarragona<\/a>\u00a0des del 1716 fins al\u00a01833.<\/span><\/p>\n

Es varen construir muralles entre 1316 i 1360.\u00a0Aquestes muralles medievals varen ser enderrocades l’any 1464 durant la<\/span>\u00a0Guerra civil catalana<\/a>\u00a0del\u00a0segle\u00a0xv\u00a0entre la Generalitat i el monarca<\/span>\u00a0Joan II d’Arag\u00f3<\/a>\u00a0que retenia el seu fill, el<\/span>\u00a0pr\u00edncep de Viana<\/a>, que la Generalitat patrocinava. Actualment, el\u00a0Carrer de la Bretxa<\/strong>\u00a0d’aquesta poblaci\u00f3 \u00e9s situat en el lloc on el 21 d’agost d’aquell any els canons varen iniciar-ne l’enderrocament.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>L’any 1809, durant la<\/span>\u00a0Guerra del Franc\u00e8s<\/a>\u00a0al terme d’Alcover hi esdevingu\u00e9 la famosa<\/span>\u00a0Batalla del Pont de Goi<\/a>.
\nL’any 1863 s’inaugura l’estaci\u00f3 de ferrocarril de la l\u00ednia Tarragona-Lleida de la companyia MZA que va impulsar les millores per la poblaci\u00f3.<\/span>
\nL’any 1903 la propera<\/span>\u00a0central hidroel\u00e8ctrica del Glorieta<\/a>\u00a0comen\u00e7\u00e0 a subministrar electricitat al poble.<\/span><\/p>\n

Econ\u00f2mia<\/strong>
\nEl\u00a01965\u00a0la\u00a0renda anual mitjana per capita\u00a0era de 25,285\u00a0pessetes\u00a0(151,97\u00a0euros). El 1983 el terme municipal d’Alcover comptava amb unes 143\u00a0explotacions gr\u00e0ries\u00a0d’entre 0 i 5\u00a0hect\u00e0rees\u00a0i unes 98 d’entre 5 i 50 hect\u00e0rees.<\/span><\/p>\n

A hores d’ara, per\u00f2, les coses a la vila han canviat, com la\u00a0renda familiar disponible bruta, que al\u00a02015\u00a0era de 16.200\u00a0euros\/habitant. L’any\u00a02009, la\u00a0superf\u00edcie agr\u00edcola utilitzada (SAU), entre terres llaurades (99%) i les\u00a0pastures\u00a0permanents (1%), sumen un total de 1.338 hect\u00e0rees.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

Restes de l\u00b4Esgl\u00e9sia vella<\/strong><\/p><\/div>\n

Activitats econ\u00f2miques
\n<\/strong>Els conreus, sobretot els d\u2019avellanes, arbres fruiters, oliveres, producci\u00f3 d’Oli extra verge d’oliva, i garrofers<\/strong>, s\u00f3n el recurs econ\u00f2mic m\u00e9s important del terme. La ind\u00fastria tamb\u00e9 t\u00e9 una tradici\u00f3 important, principalment hi destaca l\u2019agroaliment\u00e0ria.<\/strong><\/span><\/p>\n

La ramaderia bovina i porcina i l\u2019avicultura complementen el sector primari d’aquest municipi d’Alcover.<\/strong><\/span><\/p>\n

Monuments<\/strong><\/span>
\nA Alcover hi ha diversos monuments declarats<\/span>\u00a0b\u00e9ns culturals d’inter\u00e8s nacional<\/a>: Les muralles i vila medievals de les que es conserva part de les muralles (fragments i portals) medievals aix\u00ed com carrers, torres i cases d’aquesta \u00e8poca; el mas Mont-rav\u00e0 fortificat amb torres de defensa; l’Esgl\u00e9sia Vella o de la Pur\u00edssima Sang, rom\u00e0nica del segle\u00a0xii; el<\/span>\u00a0convent de Santa Anna<\/a>.<\/p>\n

D’altres punts destacats s\u00f3n el pont medieval sobre el\u00a0riu de Glorieta<\/a>; la Casa de la Vila, amb fa\u00e7ana renaixentista; aix\u00ed com diverses cases renaixentistes; la pla\u00e7a porticada; el\u00a0Museu municipal d’Alcover<\/a>; el\u00a0Convent de Santa Anna d’Alcover<\/a>; l’Ermita del Remei<\/a>\u00a0i l’Ermita de les Virtuts<\/a>, amb dues d’estil barroc<\/a>; la Casa Domingo, edifici modernista (1919) obra de<\/span>\u00a0C\u00e8sar Martinell<\/a>; el barri jueu; l’<\/span>Esgl\u00e9sia Nova<\/a>\u00a0i els<\/span>\u00a0Molins de Tarr\u00e9s<\/a>. Hi ha altres edificis com el Mas de Bess\u00f3.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

Esgl\u00e9sia nova<\/strong><\/p><\/div>\n

Les\u00a0Barraques de pedra seca d’Alcover<\/a>\u00a0s\u00f3n un conjunt de construccions de pedra repartides pel terme municipal d’Alcover<\/strong><\/span>\u00a0(Alt Camp<\/a>) incloses en l’<\/span>Inventari del Patrimoni Arquitect\u00f2nic de Catalunya.<\/a><\/p>\n

Fills il\u00b7lustres de la vila
\n<\/strong>Alcover ha tingut diversos fills il\u00b7lustres al llarg dels anys, els \u00faltims s\u00f3n aquests. D’altres possibles anteriors no se’n t\u00e9 documentaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>

Fa\u00e7ana de l\u00b4Esgl\u00e9sia nova<\/strong><\/p><\/div>\n

Ramon Barber\u00e0 i Boada<\/a>\u00a0(Bisbe Barber\u00e0), eclesi\u00e0stic, bisbe (1847\u00a0–\u00a01924)<\/span>
\nCosme Vidal i Rosich<\/a>\u00a0(Josep Aladern<\/a>), escriptor (1869\u00a0–\u00a01918)<\/span>
\nMaria Dom\u00e8nec de Ca\u00f1ellas<\/a>, poetessa, escriptora i soci\u00f2loga (1876\u00a0–\u00a01952)<\/span>
\nPl\u00e0cid Vidal i Rosich<\/a>, novel\u00b7lista, poeta i bi\u00f2graf (1881\u00a0–\u00a01938)<\/span>
\nAntoni Isern i Arnau<\/a>, poeta (1883\u00a0–\u00a01906)<\/span>
\nFrancesc Gelamb\u00ed<\/a>, m\u00fasic i compositor (s. XIX)<\/span>
\nAnton Catal\u00e0 i Gomis<\/a>, pintor (1911\u00a0–\u00a01970)
\n<\/span>Enlla\u00e7os externs<\/span>
\n<\/strong>P\u00e0gina web oficial de l’Ajuntament d’Alcover<\/a>
\nInformaci\u00f3 de l’Institut d’Estad\u00edstica de Catalunya<\/a><\/p>\n

Himne d’Alcover<\/strong>
\nBreu hist\u00f2ria de l’Himne d’Alcover
\n<\/strong>Butllet\u00ed del Centre d\u2019Estudis Alcoverencs<\/i>, 2016, N\u00fam. 123, p. 8-12,<\/a>
\n<\/span>Himne d\u2019Alcover Mp3<\/a>
\n