Església vella

Les precioses restes de l’Església vella

Restes de l’Església vella

El primer document que esmenta l’església és de l’any 1060 tot i que és un moment previ a la repoblació cristiana. No hi ha cap altre esment fins a l’any 1154. L’edifici actual va ser construït a mitjan segle XIII, encara sota l’estil romànic. De nau única, dividida en dos trams mitjançant un arc toral, capçada amb un absis semicircular, que estava coberta amb una volta de canó. L’aparell és fet amb carreus de sauló rogenc, ben tallats i de mida considerable. Al frontis es conserva una magnífica rosassa de tipus radial, considerat entre els més notables de Catalunya d’estil romànic. La porta està formada per dues arquivoltes recolzades sobre dues columnes amb els capitells llisos.

És remarcable la decoració escultòrica interior, amb capitells bisellats amb formes molt marcades i profundes, de motius diversos: una figura masculina ajaguda, una àliga, un griu, un drac i elements vegetals.

Restes de l’Església vella

Les restes d’aquesta meravellosa església, només el que un dia la va sustentar i que encara segueix en peus, desafiant al temps i als elements. I també a les guerres, com la Civil que va assolar el nostre país i que en 1936 la va fer víctima de les “hordes vermelles”, que van irrompre en el temple, el van saquejar i van incendiar. De res li va valer ser declarada en 1931 Monument Històric Artístic per a ser destruïda en gairebé la seva totalitat en una orgia de foc, sang i robatori que va durar diversos dies i de la qual gairebé cap temple va poder salvar-se.

L’església Vella o església de la Puríssima Sang és del segle XII i d’estil romànic. Està construïda en pedra vermella i és coneguda popularment amb el nom de la “mesquita”, en l’actualitat es poden contemplar bona part de les seves restes (absis, rosassa, pilastres…) convertides en un preciós jardí.

Gran part dels seus incalculables tresors d’immens valor artístic van ser espoliats o destruïts. Les innombrables talles i retaules que des del segle XII es guardaven en el temple van desaparèixer, i amb això parteix de la memòria de la Història.

Restes de l’Església vella

Però encara va poder sofrir una mica més, ja que acabada la guerra, l’edifici que tenia adossat i que era una vella escola i hospital va haver de ser demolit, i en haver estat actuant de contrafort, l’església va perdre part del seu suport i va acabar esfondrant-se, quedant en l’estat en què avui podem veure-la.

Orgullosos com estaven els habitants d’Alcover de la seva Església Vella, es van resistir a perdre-la, i ja que no podien restaurar-la, pel fet que altres obligacions i interessos absorbien l’escassa economia de la postguerra, van decidir mantenir-la com estava fins a temps millors, que per descomptat van arribar i van convertir l’antic temple en un parc de la memòria religiosa i històrica.

Això va fer que avui puguem veure la grandesa passada de l’edifici, amb els seus 30 metres de llarg per 13 d’ample, envoltats per un jardí i formant una petita plaça, amb un absis que com la resta de l’edifici es va construir en pedra molt vermella, i uns capitells de delicats motius vegetals i animals. Això sí, l’autèntica i gairebé inalterada joia és la preciosa rosassa que és considerat un dels millors del romànic català.

Per tota la ciutat es conserven restes del poc que es va poder salvar, com a fragments de diversos retaules gòtics i la imatge de la Mare de Déu de la Magrana.

Val la pena venir fins a Alcover per a admirar les restes del qual un dia va ser un dels temples més bells de Tarragona.

Restes de l’Església vella

Restes de l’Església vella