El 16 d’agost, dissabte, calor a totes les hores del dia i de la nit: Sant Roc. La seva vida és ajuda i suport per superar les dificultats que puguem trobar, per revitalitzar la tradició cristiana i viure els valors autèntics que han donat sentit a la nostra vida, ens ajuda, per respecte a les persones que pateixen i per coherència evangèlica, a assumir amb dignitat i fidelitat el nostre temps, a no tancar els ulls a la llum de la fe enmig de la desconfiança (Mt 5, 13-16). A la nostra Unitat Pastoral ens en fem memòria, ¡cal sembrar aquestes llavors!.
Pocs sants han estat tan populars a Occident com sant Roc. Especialment entre els segles XIV i XVIII, el seu culte es difós a molts de països europeus i a tots els nivells socials. En la veneració que se li dirigeix s’hi concentra i s’hi expressa l’angoixa d’un temps sacsejat i turmentat per malalties i morts que l’atribolaven un dia i altre i, a la vegada, s’hi condensa la fe en la intercessió d’un pobre pelegrí que prodigiosament Déu havia curat de la pesta, conferint-li a la vegada el poder d’alliberar els que confiïn en ell. Avui, tenim altres pestes que assoten el nostre país (podríem dir el nostre planeta!), la pesta de la droga, l’alcohol sense mesura, el sexe desenfrenat, la corrupció i el tot està permès, la manca de valors humans i cristians, no oblidem la guerra.
Convidem-nos que avui, celebrant Sant Roc, els seu tremp i el testimoni de la seva vida ens ajudin a per compartir els valors més genuïns que el Sant, ens recorda: la nostra terra, la nostra cultura i tradicions, la nostra llengua, la nostra capacitat d’acollida i tolerància, arrelats en el viure l’Evangeli.