El testimoni del Beat Isidre Torres
La vida del beat Isidre Torres Balsells (1874-1936), fill de Blancafort i rector d’Alcover des de l’any 1931 (on va arribar procedent de la parròquia de la Riba) i beatificat en la celebració que va tenir lloc a Tarragona el 13 d’octubre de 2013, és per a nosaltres referència. Tal com ens recorda la reflexió del blog «Fraterna», de la Delegació Diocesana de Litúrgia de l’Arquebisbat de Tarragona: «Tot martiri no és un fet aïllat del passat, sinó un far profètic que continua projectant llum i demanant una resposta viva en el nostre present».
1. La fidelitat quotidiana com a pedagogia
Mn. Isidre no va improvisar el seu testimoni el 24 d’agost de 1936; el va anar teixint dia a dia en el servei humil i apassionat. La seva vida «parlava» en l’entrega quotidiana, en l’esforç constant de qui viu a prop de la comunitat encomanada, en la cura pastoral i l’atenció de l’ermita de la Mare de Déu del Remei; parlava en encomanar l’interès per la bellesa de la litúrgia; i parlava, també, en l’exercici constant de la caritat, en l’atenció generosa als més pobres i necessitats de la parròquia. Com recordava sant Pau, el seu desig era «despendre’m i gastar-me tot jo per vosaltres» (2Co 12,15); el seu martiri fou la conseqüència i l’expressió d’una vida prèviament lliurada a Jesucrist.
2. L’arrelament a Jesucrist: font d’esperança i sentit per a la nostra vida
Conèixer a Mn. Isidre, ens convida a aprendre de la nostra pròpia història. El seu testimoni és
font d’una esperança transformadora. Aquesta mateixa visió és la que exposa l’arquebisbe, Mons. Joan Planellas, a l’Exhortació Pastoral «Heu estat fills, sigueu també mares» (2023):
«Se’ns demana de donar la talla, d’estar a punt per a l’aventura d’anunciar arreu el missatge engrescador de Jesús de Natzaret. Preparem-nos també per al proper Jubileu de l’any 2025 que porta per lema «Peregrins de l’esperança». Quina expressió tan bonica! No som nosaltres sols qui tenim les solucions, sinó que peregrinant tots junts, amb tants homes i dones del nostre entorn, ens disposem a caminar vers la veritat de Déu. Però la nostra peregrinació no és un anar d’aquí d’allà, sinó que té les seves arrels en la Creu de Crist, força per a un món nou basat en l’amor de donació dels uns pels altres. És aquí on trobem la nostra esperança, l’esperança de la humanitat sencera.»
3. Per educar i viure la fe des del compromís compartit i un estil de vida propi
Quin impacte ha de tenir tot això en la Unitat Pastoral «Mare de Déu del Remei i de la Gràcia»? El testimoni de Mn. Isidre postula una pedagogia de l’entrega i del compromís radical. En un temps de fragilitat i provisionalitat, ens ensenya la bellesa de les opcions definitives i la necessitat d’encarnar la fe en el dia a dia de la nostra societat:
• Un estil de vida concret (Concili Provincial Tarraconense, Resolució 5): «El Concili convida cada cristià a comunicar el Crist ressuscitat als homes i dones del seu entorn a través del testimoniatge i de la paraula, encoratjant tots els creients, grups eclesials i moviments especialitzats a continuar la tasca de l’evangelització del seu propi medi. El cristià ha d’aportar a la nostra societat un estil de vida sobri, solidari, amb una visió positiva del nostre poble, d’alegria que es comunica, de gratuïtat, de compromís i de participació en la vida associativa i política, i també de llibertat davant els nous ídols socials».
• «Assumir compromisos per sempre com a signe de llibertat» (Papa Lleó XIV, Assís, 6 d’agost de 2026): «Assumir compromisos per sempre és un signe de profunda llibertat i de fe en l’Amor de Déu; és en el donar-se sense reserves on la vida troba la seva plenitud i es converteix en un testimoni lluminós».
• «Donar-ho tot per Crist» (Papa Francesc, Christus Vivit, 143): Cal no tenir por de donar-ho tot per Crist: «No us deixeu robar l’esperança ni les opcions radicals. L’Evangeli ens ensenya que les decisions de per vida no retallen la llibertat, sinó que la porten a la seva màxima realització.»
4. Per a la Unitat Pastoral «Mare de Déu del Remei i de la Gràcia», i per a cada Parròquia, això suposa cuidar i impulsar els projectes pastorals que ens són propis com a expressió visible del treball d’Església i de veritable comunió fraterna. Caminant tots junts (Ef 4,3), l’Eucaristia esdevé el centre d’una pedagogia de la fe que es tradueix en compromisos ferms, presència activa, sobrietat i joia compartida. D’aquesta manera, fem transparent l’esperança del Regne i enriquim el teixit social de la nostra comunitat i dels nostres pobles.
Conclusió
El testimoni del Beat Isidre Torres ens crida a renovar la fe des de l’entrega quotidiana i la comunitat, fent de Jesucrist el motor pedagògic per guiar el nostre compromís pastoral avui.
El 24 d’agost de 2026, dilluns, a l’Eucaristia [20:00 h],a l’a Parròquia de l’Assumpció, d’Alcover, el recordarem en la pregària, amb agraïment.