El calendari litúrgic ens recorda que som “Pelegrins”, no ens permet aturar-nos en un temps concret, la successió dels dies ens compromet en mitjans i recursos que acompanyen i encoratgen: la Paraula de Déu, el santoral, la litúrgia i, mitjançant aquests, els esdeveniments diaris, il·luminats per la fe.
I “si l’Advent és el temps propici per a reviure amb més intensitat la virtut de l’esperança, l’Any Sant 2025 té, per voluntat del sant pare Francesc, com a missatge central aquesta virtut, i com a lema propi, «Pelegrins d’esperança». L’objectiu que es proposa el Papa per a aquest jubileu és «que pugui ser per a tothom un moment de trobament viu i personal amb el Senyor Jesús, porta de salvació (cf. Jn 19,7-9); amb ell, a qui l’Església té la missió d’anunciar sempre, a tot arreu i a tothom com la nostra esperança (1Tm 1,1)» (Spes non confundit, 1)” (Conferència Episcopal Tarraconnse)
Advent:
Temps de profecia
Més que mai necessitem l’incentiu de l’Advent, d’un temps especialment caracteritzat per la profecia: «Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d’Israel i a la de Judà. Aquells dies, aquells temps, faré néixer a David un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat. Aquells dies serà salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem. I a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé.» (Jer 33, 14-16).
Ens en fa memoria i encoratja per viure anticipadament l’alegria de la salvació, per confirmar-nos en aquesta llum que canvia l’horitzó del sentit de tota la vida.
Temps d’espera
Se’ns convida a esperar, però no com qui no sap si succeirà, sinó amb la certesa que esdevindrà allò anunciat pels profetes, i en el nostre cas no com a recurs pedagògic sinó com a veritat que dóna raó a la nostra esperança, fundada en què ho que ha dit el Senyor es complirà:
«Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
feu que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.» (Del Salm 24)
Temps nou
Ens cal l’Advent, desixar-nos motivar per “un temps nou” on experimentem que ha passat el vell i que les circumstàncies adverses s’han superat! Però encara que ens envolti l’adversitat, la fe ens permet descobrir la novetat que suposa saber que Déu assumeix tota la nostra contingència i la transfigura, fent-la alhora profecia del que no acabarà, el cel nou i la terra nova.
«que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom, tal com nosaltres també us estimem. Que ell refermi els vostres cors perquè siguin sants i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants. Amén.
I ara, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més. Ja sabeu els preceptes que us vam donar de part de Jesús, el Senyor» (1Te 3,12.4,2)
Projecte de vida:
Cada dia portarem davant dels nostres ulls allò anunciat pels profetes des d’antic, intentarem descobrir la seva concreció a la nostra vida, viurem des de l’Esperança:
«Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.» (A Lc 21,25-28.34-36)