“Sant Pere ad vincula“, titular de la Parròquia, de Mont ral, evoca a «sant Pere “encadenat”» tal com s’explica al llibre Fets dels Apòstols (Ac 12, 6).
L’1 d’agost és la Festa titular, el calendari és oportunitat d’apropar l’experiència amb celebracions, un bon servei saber de “Sant Pere ad vincula”, referent per al nostre pelegrinatge, per la nostra vida. Ens hi pot ajudar la reflexió que feu el Papa Benet XVI de l’experiència de Sant Pere, a l’ AUDIÈNCIA GENERAL, el dimecres 24 de maig de 2006.
«“Segueix-me” (Jn 21, 19):
Des d’aquell dia, Pere “va seguir” el Mestre amb la consciència clara de la seva pròpia fragilitat; però aquesta consciència no el va descoratjar, ja que sabia que podia comptar amb la presència del Ressuscitat al seu costat. De l’enginy entusiasme de 
l’adhesió inicial, passant per l’experiència dolorosa de la negació i el plor de la conversió, Pere va arribar a refiar-se d’aquell Jesús que es va adaptar a la pobre capacitat d’amor. I així també a nosaltres ens mostra el camí, malgrat tota la nostra feblesa. Sabem que Jesús s’adapta a la nostra feblesa. Nosaltres ho seguim amb la nostra pobra capacitat d’amor i sabem que Jesús és bo i ens accepta. Pere va haver de recórrer un llarg camí fins a convertir-se en testimoni fiable, en “pedra” de l’Església, per estar constantment obert a l’acció de l’Esperit de Jesús.
Pere es defineix a si mateix “testimoni dels sofriments de Crist i partícip de la glòria que està per manifestar-se” (1 P 5, 1). Quan escriu aquestes paraules ja és ancià i és a prop del final de la seva vida, que segellarà amb el martiri. Aleshores és capaç de descriure l’alegria veritable i d’indicar on es pot trobar la deu és Crist, en què creiem i que estimem amb la nostra fe feble però sincera, malgrat la nostra fragilitat. Per això, escriu als cristians de la seva comunitat aquestes paraules, que també ens dirigeix a nosaltres: “Ho estimeu sense haver-lo vist; creieu en ell, encara que de moment no ho veieu. la meta de la vostra fe, la salvació de les ànimes” (1P 1,8-9). »
