Veniu, oh Esperit Sant:
que edifiquem la nostra terra com un habitatge acollidor per a tothom, ajudeu-nos a contemplar la natura com la primera carta de Déu a tots nosaltres, descobrint-hi la seva voluntat creadora d’harmonia!.
envieu l’Església a acollir i a socórrer els pobres tot confiant-los l’Evangeli. Que esdevingui alliberadora, que siguem llum per als qui cerquen i no troben el sentit de la seva vida!
feu-nos testimonis de Jesucrist a casa nostra, entre els amics, els companys i entre els qui fem junts el camí de la vida. Veniu, alhora, sobre les nostres parròquies, que siguem testimonis de l’Evangeli!
que cadascú, amb la seva identitat, pugui escoltar l’anunci de l’Evangeli i siguem portadors de l’Esperança que hi ha en nosatres (I Pe 3,15).
Als Apòstols els va canviar la vida per sempre, també a nosaltres se’ns convida a viure una transformació radical. La Pentecosta és el batec profund de l’Esperit que desperta l’Església i la llança al món.
És molt suggeridor el text llegit pel bisbe ortodox Ignasi, a Uppsala, el 1968 en el Consell Mundial de les Esglésies, ens ajuda per comprendre el que l’Esperit Sant fa en nosaltres.
“Sense l’Esperit Sant,
Déu és lluny,
Crist resta en el passat,
l’Evangeli és lletra morta,
l’Església, una simple organització,
l’autoritat, un domini,
la missió, una propaganda,
el culte, una evocació,
i l’actuar cristià, una moral d’esclaus.
Però amb Ell,
l’univers s’aixeca i gemega en la infància del Regne,
Crist ha ressuscitat,
l’Evangeli és potència de vida,
l’Església, comunió trinitària de germans,
l’autoritat, un servei alliberador,
la missió, una pentecosta,
el culte, memorial i anticipació,
i l’actuar humà, una cosa divina”.
Fomentem, doncs, espais de trobada que afavoreixin viure-ho. Participem-hi!