Comencem el més de novembre amb dos dies molt especials que ens conviden a “aixecar la mirada”: l’1 de novembre, la solemnitat de Tots Sants, i el 2 de novembre, la commemoració dels Fidels Difunts.
Encara que sovint les vivim molt unides —especialment quan aprofitem el dia festiu de Tots Sants per anar al cementiri a visitar els nostres éssers estimats—, es tracta de dues celebracions amb un sentit propi i complementari. Ambdues, tanmateix, s’uneixen en un mateix fil conductor: l’esperança cristiana en Jesucrist i en la promesa de la vida per sempre.
1 de novembre: Tots Sants
En aquesta jornada celebrem de cor els sants i santes que l’Església ens proposa oficialment al llarg de l’any com a models i guies en la fe, i alhora hi unim una multitud immensa d’homes i dones anònims que, en el silenci del dia a dia, van viure seguint l’Evangeli i ja gaudeixen de Déu. Tots ells formen una gran família al cel.
Ens ho recorda l’Evangeli de les Benaurances (Mt 5, 1-12a): el camí de la felicitat autèntica, de la senzillesa i de la justícia que Jesús ens proposa. Així, més enllà dels grans models del santoral, aquesta festa ens descobreix aquells «sants del costat de casa» i ens recorda una veritat fonamental: la santedat no és una excepció per a uns quants, sinó la crida de Déu adreçada a tothom i a cadascú en particular en la nostra vida ordinària.
2 de novembre: Els Fidels Difunts, memòria agraïda i la pregària afectuosa
L’endemà dirigim el cor i la pregària cap a tots els qui ens han precedit en el camí d’aquesta vida, especialment aquells que continuem trobant a faltar en la nostra vida diària.
Acollim les paraules consoladores de Jesús: «No us inquieteu… a la casa del meu Pare hi ha moltes estances» (Jn 14, 1-16). L’Església s’uneix en una sola pregària per tots els difunts, coneguts i desconeguts. No els recordem amb tristesa desoladora, sinó amb la certesa que la mort no té la darrera paraula i que Ell és el Camí, la Veritat i la Vida. Aquells que ens van precedir en la mort, ens precedeixen ara en el camí cap a la Vida plena que Déu ens té preparada.
El silenci de la mort i la lliçó dels cementiris
En aquest marc de reflexió, cal aturar-se en el sentit profund dels llocs on reposen els nostres éssers estimats. Tal com ens suggereix l’Arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, en la seva Carta Dominical (Full Dominical, 1 de novembre de 2026, «El silenci de la mort»):
«Hi ha un silenci peculiar als cementiris. No és ben bé absència de paraules, sinó una presència discreta de moltes vides que han deixat empremta. Passejant entre les tombes, 
llegint noms, dates i paraules gravades a la pedra, descobrim que cada sepultura guarda una història: uns ulls que van mirar, unes mans que van treballar, uns cors que van estimar, unes llàgrimes vessades i unes esperances que van sostenir una existència.»
Així, els cementiris no són només llocs de repòs, sinó autèntics espais de memòria, d’agraïment i d’esperança. Hi reposen pares, avis, familiars i amics; persones que potser l’oblit humà ha anat difuminant, però «per a Déu, ningú no és anònim. Ningú no cau en l’oblit» (Mons. Joan Planellas, Full Dominical, 1-11-2026).
A més, la visita al cementiri esdevé una oportunitat per examinar la pròpia vida. Recordant Plató quan cita Sòcrates —«una vida sense examen no val la pena de ser viscuda»—, l’Arquebisbe ens convida a mantenir una «santa inquietud» davant del misteri de la nostra pròpia existència, per no conformar-nos amb una vida superficial i cercar allò que és veritable, bo i etern. Davant les tombes cauen les diferències de riquesa, èxit o honors, i només resta l’amor donat, el bé fet i la misericòrdia compartida. En definitiva, com conclou Mons. Planellas:
«En la solemnitat de Tots Sants i en la Diada de Difunts, els cementiris ens parlen. En el seu silenci ens anuncien que la memòria és més profunda que el record i que l’amor és més fort que la mort. Perquè Déu, que ens ha creat per amor, no ens ha creat per al no-res, sinó per a la comunió eterna amb Ell. De fet, l’amor veritable deleja sempre eternitat.»
Una invitació a celebrar amb el cor
Se’ns convida a viure aquests dies de manera intensament humana i creient. Que la visita als cementiris, la flor dipositada o la llàntia encesa siguin el gest visible d’un amor que no mor mai, i que la participació en la litúrgia ens reconforti en la fe.
Celebrem Tots Sants amb agraïment i alegria, i recordem els Fidels Difunts amb afecte i pregària, renovant en el nostre cor l’esperança que en Déu tot és vida.
Horaris a la Unitat Pastoral
Dia 31 d’octubre, dissabte i vigília de Tots Sants:
19:00 h. [Missa – a Alcover-]
Dia 1, Diumenge, Tots Sants:
10:30, Missa a La Masó / 10:30 , Missa al Milà / 11:45, Missa a Alcover / 13:00, Missa a La Riba.
16:30, Pregària del Sant Rosari, a La Masó.
17:30 Pregària del Sant Rosari, a Alcover [a la Capella del Cementiri].
Dia 2, els Fidels difunts:
A Alcover
18:30, Pregària del Rosari [Capella del Cementiri]
19:00, Missa [Capella del Cementiri]
Per llegir el Text complet de la Carta dominical del Sr.Arquebisbe.