La Mare de Déu del Remei, venerada a Alcover
“El 8 de setembre se celebra la festa de la Nativitat o naixement de la Mare de Déu arreu del món catòlic, una festa especial a les terres catalanes des de l’edat mitjana. Tot i que als evangelis no es concreta el naixement de la Mare de Déu, hi ha tradicions que diuen que era de la Casa de David o que havia nascut a Nazareth o Betlem, existeix constància que la festa del naixement es remunta a als segles IV i VIII, amb gran rellevància al calendari bizantí i posteriorment a Occident.
El 8 de setembre celebrem la Festa de “les mares de Déu” trobades, té relació amb els fets i aparicions d’unes imatges de la Mare de Déu i com van ser trobades. És una diada molt concorreguda i important a tot el litoral occident del Mediterrani, sobretot a les terres valencianes, Catalunya i Andorra i que té a veure amb la pròpia tradició, història i devoció a la Mare de Déu:
Alguna cosa d’aquest dia:
Les festes referides a la Mare de Déu, més conegudes són la de la Candelera el 2 de febrer, l’Encarnació el 25 de març, l’Assumpció el 15 d’agost o el 8 de desembre, la Inmaculada Concepció. Però també hi ha la coneguda com la de “les mares de Dèu”.
Avui, el dia 8 setembre, compleixen 9 mesos de la gestació i es rememora la concepció i el naixement de Maria, la filla de Sant Joaquim i Santa Anna. Maria, una joveneta qui després seria cridada aper a ser la Mare de Déu i “mare i mestra” de tots els cristians i cristianes. Aquest dia s’ha aprofitat per recordar també aquesta festa de Maria, però que a Catalunya ha passat a anomenar-se – com s’ha dit abans- de “les mare de Déu trobades”.
“Les mares de Déu trobades”:
Es diuen trobades perquè, diu la tradició, o la interpretació o les llegendes que es van popularitzar a partir del s.XV, perquè van aparéixer les imatges que van ser amagades durant l’’ocupació sarraïna a bona part de Catalunya i València. Però la seva tradició es remunta segles abans. Així les talles romàniques hieràtiques de la Mare de Déu es van amagar per evitar fossin destruïdes, o cremades o trencades. I van ser fidels, o pastors, o viatgers o inclús animals els que les van anar trobant. I cadascuna d’aquestes té la seva pròpia història i rellevància i són per tot el territori, de fet, Després de l’ocupació sarraïna van proliferar aquestes “mares de Déu” i es van estendre.
També era important, que les ermites i temples que s’havien d’erigir en honor o custòdia de la imatge havien de ser allà on havien estat trobades o molt a prop, com a lloc de culte o peregrinació o per a resar-hi i demanar la protecció de Maria.
De fet, va haver-hi tota una explosió de cultura, creença i vivències al voltant de Maria, sobretot entre els segles XII i XIII, es va anar estenent per tota la península i ha arribat fins els nostres dies.
La Mare de Déu de Gràcia, venerada a La Riba
Si cerquem les festes locals o moltes festes tradicionals o festes majors de Catalunya, moltes coincideixen amb la festa de la seva Mare de Déu, ja sigui a l’agost o avui 8 de setembre, o en alguna altra festa assenyalada.
A la nostra Unitat Pastoral, a Alover, i venerant la Mare de Déu:
Mare de Déu del Remei: el 2n. diumenge d’octubre -la Fira- [aquest any, el dia 13], i el segon diumenge de maig -la Festa de la Mare de Déu del Remei- [el dia 11 de maig de 2025]; es venera a l’Ermita que li és dedicada, on cada segon disabte de mes -a les 10:00, normalment, s’hi celebra l’Eucaristia.
I la Mare de Déu de Gràcia, es venerada a la Parròquia de La Riba.
Per ampliar-ho:
Aquesta reflexió és a partir de la que hi ha a la web de la Setmana Santa de Mataró.
Homilia del P.Miquel Estradé (Monjo de Montserrat (1920-1997), al Monestir de Sant Pere de les Puel.les: Les mares de Déu trobades.