Sant Roc neix a la primera meitat del s. XIV a Montpeller, que aleshores formava part del Regne de Mallorca. La vida de Sant Roc està marcada per la pesta negra, un moment on al vell continent es vivia en l’angoixa, la incertesa i la por, i la mort. Sant Roc quedà orfe aviat. Desprenent-se de l’herència familiar, decidí entregar tots els beneficis als pobres. Així, determinat a seguir Jesús en la pobresa i donar a conèixer l’Evangeli a través de la paraula, inicia el seu pelegrinatge a Roma.
Pelegrinant, es consagra en cos i ànima a la cura dels malalts de pesta ingressats a l’hospital, es contagia de pesta a causa del constant contacte amb persones que la patien. A fi d’evitar propagar encara més la malaltia es retira a un bosc, diàriament rep la visita d’un gos que li duu un panet a la boca, el propietari de l’animal, inquietat pel curiós comportament del gos, un dia decideix seguir-lo, troba a sant Roc, el porta a casa i li procura menjar, també li amoroseix les nafres i, impactat pel testimoni cristià del sant, decideix fer-se també pelegrí.
Sant Roc mor en olor de santedat entre 1376 i 1379. Ben aviat la devoció al pelegrí pobre i guaridor dels apestats s’escampà arreu. Va fer de si mateix una lectura literal de l’Evangeli: es va convertir en un Evangeli vivent. Les paraules de Jesús dirigides al jove ric: “Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me”; les paraules de Jesús sobre l’amor més gran: “Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”; i les paraules de Jesús sobre el judici final: “Perquè… estava malalt, i em vàreu visitar”, es feren carn de manera heroica en la persona de sant Roc.
Avui, i quan ens disposem per començar el curs 2024-2025, el testimoni de Sant Roc és ajuda i suport per superar les dificultats que
puguem trobar, per revitalitzar la tradició cristiana i viure els valors autèntics que han donat sentit a la nostra vida, ens ajuda, per respecte a les persones que pateixen i per coherència evangèlica, a assumir amb dignitat i fidelitat el nostre temps, a no tancar els ulls a la llum de la fe enmig de la desconfiança. La fe ens allibera de la por, ens dona esperança i interpel·la: enviats i enviades a anunciar la Bona Nova Se’ns envia perquè siguem sal de la terra i llum del món (Mt 5, 13-16), perquè donem un fruit abundant i que perduri (Jn 15, 16).