“PER A REFLEXIONAR
Aquest 2025 és any sant: el Jubileu de l’esperança. Hem esdevingut pelegrins en l’esperança. Aquesta és llàntia que ens il·lumina el camí i ens l’indica. Fonamentalment l’Any jubilar té un significat penitencial profund que li dóna identitat. En la pedagogia de l’Església se senyala un any particular per a manifestar que el Senyor ha vingut a proclamar l’any de gràcia del Senyor. La temporalitat del temps ha esdevingut temps de gràcia (kairós).
Tota l’Església és convidada a la conversió del cor i, també, de cadascun de nosaltres. Quan un es converteix no continua igual com sempre. Alguna cosa diferent ha canviat en ell. La recepció de la gràcia és transformadora. Hauríem de rebre un nou vigor apostòlic. Conformar-nos tal com estem és pensar que els cristians ja no tenim dret a existir i que ja no tenim res per oferir al món.
Una Església que no té passió per evangelitzar i per testimoniar l’Evangeli s’encamina al suïcidi. L’evangelització és vitalitat i joia. La capacitat d’evangelització ve dels cors que s’han trobat amb Jesucrist, vivencialment i existencialment. Sense experiència espiritual no és possible evangelitzar res ja que sense el Senyor no podem fer res.
El sagrament de la penitència o de la reconciliació ocupa el lloc central en la vivència de l’Any Sant. Rebre el sagrament no depèn del costum ni de la subjectivitat de cadascú. L’Església no pot eliminar aquest sagrament perquè l’ha rebut de Jesucrist.
Roman en l’Església sempre disponible, com un do. Que durant l’Any de la indulgència plenària cada comunitat i cadascú celebri el sagrament de l’alegria d’una manera seriosa, compromesa, amb el que implica en l’abans i en el després. Déu ja ho ha perdonat tot des de la creu de Jesús. Per dir-ho així, tota la indulgència ha estat donada, tanmateix som nosaltres els qui necessitem escoltar la paraula de perdó, una paraula que ens allibera, que ens retorna a la gràcia inicial, des de la qual són possibles tots els nous començaments.
També els pastors hem de rebre l’absolució. Prediquem, fem catequesi i anunciem el sagrament de la penitència com Evangeli, com bona nova, com alegria. Tota l’Església del cel i de la terra és present quan un fidel s’acosta al sagrament de la penitència. Té una dimensió privada, certament, però és absolutament eclesial. Per mínima sensibilitat espiritual que un tingui, tots descobrim que hi ha una correspondència imperfecta entre l’amor que Déu ens té i el nostre. Allò que omple i salva aquesta no correspondència i no adequació és la indulgència.
Aquesta és la conclusió: Anem-nos a confessar durant l’Any Sant! Amb una confessió ben feta, ben plena de contrició i renovadora. Allí el Senyor ens espera pel ministeri dels preveres. Rebre el sagrament del perdó és la millor manera de celebrar l’Any Sant. No ho dubteu gens ni mica.
Rafael Serra Abellà, pvre. /
Assessor doctrinal de la Delegació diocesana per a la litúrgia, a l’Arquebisbat de Tarragona” (Al Full dominical de l’Arquebisbat de Tarragona, n. 3912, 2 de març de 2025)
Alcover
Dimarts, 8 d’abril
18:00 -19:00 h. Confessions
18:30 h. Pregària del Rosari
19:00 h Eucaristia
La Riba
Diumenge, 6 d’abril, en l’inici de l’Eucaristia.
13:00 Pregària
Eucaristia del Diuenge
La Masó
Diumenge, 30 de març
09:45 Confessions.
10:30 Eucaristia del Diumenge
El Milà
Diumenge, 30 de març
11:45 Celebració de la Reconciliació i Eucaristia dominical.
A l’Arxiprestat de l’Alt Camp : “24 hores per al Senyor”
Dissabte, 29 de març (Capella de les Monges Mínimes -Valls)
07:30 – 19:00 h.