Pregària
per compartir amb qui ha mort el nostre dolor i la nostra tristesa,
per recordar també tot el que significa per a nosaltres aquella persona que ha mort,
per cercar la fortalesa que necessitem.
I pregària per la persona estimada, per demanar-li a Déu que l’ompli de la seva pau, que l’aculli amb tot el seu amor, que li perdoni el mal que, a causa de la feblesa humana, hagi pogut fer al llarg de la seva vida (Vegeu Jn 14, 1-3).
Certament que Déu ja ho fa, això, no necessita que li ho demanem. Déu vol acollir tothom, i entén 
millor que ningú, sens dubte millor que nosaltres, les nostres febleses. Sap trobar en tothom i en cadascú, tant si han mantingut una fe ferma i ben viscuda, com si se n’han allunyat pel motiu que sigui, com si han viscut una vida amb confusions i incerteses, l’espurna del seu amor. Però encara que Déu no necessiti que li ho demanem, a nosaltres sí que ens cal demanar-li-ho, sí que ens cal expresar-li els nostres millors desigs i la nostra confiança en la seva bondat inesgotable.