Mont-ral, Parròquia de “Sant Pere ad vincula“, titularitat que evoca a «sant Pere “encadenat”» tal com s’explica al llibre Fets dels Apòstols (Ac 12, 6). L’església parroquial del poble de Mont-ral és d’estil romànic i conserva en bon estat l’absis i la portalada lateral d’accés al temple, reformada al segle XVIII, data en que fou construït l’actual campanar i s’hi venera l’imatge (“icona”) de Sant Pere, de Mn.Joan Curieses (1991). L’església Parroquial, ubicada ben amunt i des del nucli del municipi de Mont-ral que li és més pròxim, amb voluntat de ser ben al costat de l’Aixàviga, el Bosquet, la Cadeneta i Cabrera, colze amb colze amb la Parròquia de San Andreu, de Farena (que és nucli del Municipi de Mont-ral), també en sintonia i relació propera amb Alcover, la Riba, la Masó i El Milà, a la Unitat Pastoral.
El testimoni del titular de la Parròquia, “Sant Pere ad vincula (encadenat)”, evoca un missatge de llibertat i d´alliberament, amb molt significat avui, i se’ns proposa per la nostra vida, de deixebles que, essent pelegrins per Mont-ral, podem trobar com anar per la vida:
«Els cristians afegim al viatge de la nostra vida la fe. No deixem, però, de ser mai com els dos deixebles d’Emaús, i del tracte que tinguem amb el nostre company de camí dependrà la nostra caminada.
Pocs han sabut transmetre, com ho fa Mn Josep Maria Ballarín a Francesco, les diferents maneres d’anar per la vida que poden tenir les persones:
“El turista és el que passa sense càrrega ni direcció.
El caminant és el qui ha agafat la motxil.la i cerca.
El pelegrí és el qui a més d’anar carregat i cercar, sap agenollar-se on cal.”»
“Maneres d’anar per la vida” (Montserrat Boixareu; diumenge, 15-X-2023)
L’1 d’agost és la Festa titular, procurant que el calendari ens sigui oportunitat d’apropar l’experiència en celebracions “ad hoc” i segons
possibilitats. Un bon servei saber de “Sant Pere ad vincula”, referent per al nostre pelegrinatge, per la nostra vida, fem-ho des de la reflexió que en feu el Papa Benet XVI de l’experiència de Sant Pere a l’ AUDIÈNCIA GENERAL, el dimecres 24 de maig de 2006: «“Segueix-me” (Jn 21, 19). Des d’aquell dia, Pere “va seguir” el Mestre amb la consciència clara de la seva pròpia fragilitat; però aquesta consciència no el va descoratjar, ja que sabia que podia comptar amb la presència del Ressuscitat al seu costat. De l’enginy entusiasme de l’adhesió inicial, passant per l’experiència dolorosa de la negació i el plor de la conversió, Pere va arribar a refiar-se d’aquell Jesús que es va adaptar a la pobre capacitat d’amor. I així també a nosaltres ens mostra el camí, malgrat tota la nostra feblesa. Sabem que Jesús s’adapta a la nostra feblesa. Nosaltres ho seguim amb la nostra pobra capacitat d’amor i sabem que Jesús és bo i ens accepta. Pere va haver de recórrer un llarg camí fins a convertir-se en testimoni fiable, en “pedra” de l’Església, per estar constantment obert a l’acció de l’Esperit de Jesús.
Pere es defineix a si mateix “testimoni dels sofriments de Crist i partícip de la glòria que està per manifestar-se” (1 P 5, 1). Quan escriu aquestes paraules ja és ancià i és a prop del final de la seva vida, que segellarà amb el martiri. Aleshores és capaç de descriure l’alegria veritable i d’indicar on es pot trobar la deu és Crist, en què creiem i que estimem amb la nostra fe feble però sincera, malgrat la nostra fragilitat. Per això, escriu als cristians de la seva comunitat aquestes paraules, que també ens dirigeix a nosaltres: “Ho estimeu sense haver-lo vist; creieu en ell, encara que de moment no ho veieu. la meta de la vostra fe, la salvació de les ànimes” (1P 1,8-9). »
La celebració, en la Festa, el 2022
