ESGLÉSIA PARROQUIAL SANTA ÚRSULA DEL MILÀ
Església vella
L’església vella del Milà
L’església vella del Milà dedicada a l’advocació de Santa Úrsula, data, possiblement, del segle XVIII i es troba, per un dels seus costats, annexada a l’anomenat “castell”, essent la capella d’aquest des de l’any 1711, quan va acabar-se. És un edifici d’estil gòtic, d’una nau, de planta rectangular i elaborat amb pedra i maçoneria. Segons l’historiador Carles Bertran, l’església posseïa arcs ogivals, avui dia desapareguts, que subjectaven la seva coberta, la qual era de fusta. S’hi accedia després de pujar tres graons i travessar la porta principal, adovellada amb un òcul al capdamunt. El dia de Tots Sants del 1909, un cicló va recórrer la conca del riu Francolí destruint plantacions i cases de les poblacions properes. Al Milà, el campanar de l’església, amb dues obertures per col·locar-hi dues campanes, va caure sobre la seva volta. Aquest fet va provocar que el Santíssim Sagrament fos traslladat a la casa rectoral i que la missa se celebrés allà i al “castell”, propietat de la família Veciana-Sainz de la Torre. Posteriorment, es va llogar un magatzem per celebrar els oficis religiosos, situat al número 17 del carrer Major. Aquesta situació va durar dos anys.
Església nova
La nova església de Santa Úrsula del Milà
Del 1910 al 1912 es va construir la nova església de Santa Úrsula del Milà gràcies als constructors del Milà Pere i Isidre Banús. El temple es va acabar el 24 de març del 1912 i el mateix dia s’hi va traslladar, en un acte on va participar tot el poble, el Santíssim Sagrament. L’endemà es va celebrar la primera missa i es va beneir. Dos anys i mig després, el 21 d’octubre del 1914, el secretari de cambra de l’arquebisbe de Tarragona, Llorenç Virgili, en nom d’aquest, va beneir per segona vegada l’església parroquial del Milà.
Santa Úrsula del Milà és l’església parroquial del Milà (Alt Camp) sota l’advocació de santa Úrsula de Colònia. L’edifici va ser construït de nou l’any 1919 i està protegit com a bé cultural d’interès local. La parròquia està adscrita a l’arxiprestat de l’Alt Camp i pertany a l’Arquebisbat de Tarragona. Aquesta església va edificar-se a principis del segle xx, després que un cicló enderroqués l’anterior, de la qual encara es poden veure les restes al costat. Va ser restaurada després de l’acabament de la Guerra Civil de 1936-39.
Arquitectura
És un edifici neogòtic d’una sola nau amb quatre trams i capelles laterals. Els suports són pilars i els arcs són apuntats. La volta és de creueria. La façana és simètrica, llevat de la torre que s’aixeca a la banda esquerra. Està formada per un cos central, més elevat, i dos laterals acabats en línia recta. La porta, centrada, és d’arc apuntat i està formada per cinc arquivoltes que emmarquen un timpà llis. A la part superior hi ha una obertura circular amb cinc lòbuls. La façana té un acabament esglaonat decorat amb pinacles d’inspiració gòtica. La coberta és de teula, a dues vessants. Els materials emprats són la pedra i el maó.
